VINT-I-CINQUENA CONVERSA PEDAGÒGICA:
“Una
escola per a tothom: pràctiques de centre i d'aula”
Núria
Roig, Laia Lázaro, Margarida Pintó, Pere Planella i Conxi López
17 de març de 2016
Primer de tot cal ubicar on es va donar lloc aquesta conversa pedagògica, concretament es va donar lloc a la Sala d'Actes del Departament d'Ensenyament al barri de Bonanova de Barcelona al carrer Via Augusta número 202.
Els participants de la conversa van ser:
- Núria Roig, assessora tècnica docent del Servei d’Atenció a la Diversitat i la Inclusió.
- Laia Lázaro, directora de l'escola Pere Calders de Polinyà.
- Margarida Pintó, directora de l'institut Molí de la Vila de Capellades
- Pere Planella, coordinador pedagògic de l'institut Molí de la Vila de Capellades.
- Conxi López, assessora en inclusió digital al Baix Llobregat.
Concretament aquesta xerrada no es va implicar molt a parlar de l’ús de les TAC, ja que en realitat la xarrada en concret parlava de com aconseguir un sistema educatiu inclusiu i de les pràctiques i activitats que es van donar lloc a les diferents escoles per crear escoles inclusives. Així que realment aquest serà el tema principal del resum de la xerrada tot i que també es tindrà en compte destacar tot el que es va parlar de las TAC a l'educació.
Cal destacar el triangle que surt a la fotografia, ja que va ser el pilar de la xerrada. A través d'aquest triangle els participants de la xerrada es van esplaiar i dir la seva, tenint com a base el triangle.
Com inici i tancament de la xerrada va haver una mena de presentadora que va explica en que consistia la conversa pedagògica, com es desenvoluparia, va presentar als participants, i a més de tancar la xerrada també va donar els torns de paraula a la gent del públic que volia fer preguntes als participants.
La primera participant que va parlar va ser la Núria Roig, el seu discurs el va iniciar dient que la educació inclusiva és un tema que no només es pot tractar en una xerrada d'una hora i mitjà però que si es poden aprendre els uns dels altres i es poden també aconseguir i aprendre nous objectius i estratègies per crear una educació inclusiva.
També va introduir el triangle i el va explicar d'una manera superficial perquè els altres membres de la xerrada ja s'hi endinsarien més.
La Núria recalca que l'escola és un espai terapèutic on aprenem plegat i que hem de lluitar per trencar els esquemes i arribar a tenir una educació inclusiva.
La segona participant va ser la Laia Lozano qui va explicar que treballava a l'escola Pere Caldes, una escola molt tradicional i que poc a poc ha anat canviant perquè veien que l'educació que s'impartia no era bona pels nens/es i el tema de la inclusió. Actualment la política d'aquesta escola a canviat gràcies a cursos formadors i diferents membres nous que han vingut a l'escola.
Actualment després de dotze anys intentant canviar l'escola ho estan aconseguint poc a poc gràcies al treball de tots. Imparteixen una educació amb respecte, tolerància i criteris d'avaluació diferents, li donant molta importància al treball cooperatiu entre iguals i han canviar l'horari per franges horàries diverses.
El resultat ha sigut que l’alumat té un autoestima major i són més feliços, a més les famílies es veuen més implicades a l'escola i ha baixat l'índex de conflictes.
La tercera participant va ser Margarida Pintó, directora de l'institut Molí de la Vila de Capellades. Tal i com la Laia Lozano explica les seves estratègies per fer de l'Institut Molí de la Vila de Capellades un institut inclusiu.
El seu principal objectiu a més d'aconseguir una escola inclusiva és que l'alumnat des del primer moment que pren contacte amb el seu nou institut. Perquè això sigui possible, per exemple els alumnes de 6è que aniran aquell institut l'any vinent, fan una trobada al mateix institut perquè així coneguin el institut i a la gent que seran els seus companys l'any vinent.
També l'institut fa que els alumnes de quart siguin els encarregats de ensenyar l'edifici, les classes i respondre els dubtes que els hi fan els alumnes de sisè. Així el nou alumnat perdrà la por per la nova etapa que estan apunt de començar, i els de quart al prendre contacte amb l'alumnat nou de primera mà no tindran la necessitat de riures d'ells i així obliden fer “novatades”.
Totes aquestes propostes i aquests canvis es deuen a que l' institut es troba en in canvi constant des de fa 10 anys. Gràcies a un pla de acció tutoria, a la orientació personal professional, a les diferents trobades com per exemple amb el consell escolar de delegats.
Alguns dels canvis per aconsegueixen una educació inclusiva han sigut l’organització del centro per exemple les atencions individuals, grups flexibles, projectes de innovació, aplicar l'aprenentatge servei, aplicar projectes, etc.
També han aplicat al centre més psicopedagogs, professorat voluntari, i han reorganitzar el centre per departaments en comtes por classes, de tal forma que el alumnat és el que s’ha de moure de classe cada hora, així fa que cada professor tingui la seva pròpia classe i a més, l’alumnat té menys conflictes entre classes. Ja que sempre hi havia problemes entre l’intercanvi de classes, quan es quedaven sense professor, ara al haver-se de moure’s ells, aquest conflicte s’ha solucionat.
A més, aquell alumnat amb necessitats es va de l’aula només a unes certes hores, i al canviar-se l’alumnat de classe no noten aquella absència d’aquell alumant, ja no és tant violent el canvi i l’alumne amb necessitats no es sent exclòs del grup classe perquè cadascun té un horari diferent amb unes classes diferents.
També han apostat per les noves tecnologies, tots tenen ordinadors i ja no utilitzen llibres de text. Tot això fa més senzill la relació entre iguals i la inclusió.
El quart participant va ser Pere Planella coordinador pedagògic de l'institut Molí de la Vila de Capellades, és a dir, el mateix Institut que el de Margarida Pintó.
Ell explica que per recollir informació i valorar quins canvis estan funcionant o no tenen més reunions amb les famílies. I a través de les opinions dels especialistes, de les famílies i els professors arriben a unes determinades conclusions que determinen els pròxims canvis de l'institut.
També explica la distribució de les classes com ho han fet anteriorment, que els grups els fan heterogenis, també fan grups flexibles en algunes assignatures de grups de nou a dotze persones. I en aquests grups flexibles cada grup ha d'entregar un projecte final al final de cada trimestre.
Als de primer i segon de l'ESO cada trimestre fan exàmens de competències bàsiques de català, castellà matemàtiques, anglès, socials i tecnologia. Però a l'hora de corregir-les no els hi donen nota, així eviten que els hi baixi l'autoestima. al no donar-les nota el que fan els professors és dir a l'alumnat en què s'han equivocat.
En tercer de l'ESO els professors intenten motivar al alumnat i els professors els hi explicant que el cicle mitjà va per nota i que haurien de treure bones notes per fer el cicle que volguessin i també els informen.
a quart de l'ESO hi ha un projecte que s'anomena "el traster de l'ofici" on poden provar de treballar. Però no poden anar tots només els que tenen predisposició i mostra interès per provar-lo.
Tot això no seria possible sense els professors, hem de seguir motivant l’alumnat i a nosaltres mateixos i treure ànims de on sigui.
I la cinquena i última participant és Conxi López assessora en inclusió digital al Baix Llobregat.
Parla de que la diversitat és enorme, de que no s'ha de restringir en cap alumne i menys pels que necessiten unes atencions concretes.
Explica que els professors han de generar oportunitats d’aprenentatge a tots el alumnes, han de motivar-los, i també al professorat no ha de deixar d’aprendre i innovar, fer canvis en la educació si veu que no va tot bé.
Parla de les TAC, creu que són un ingredient que poden millorar l'aprenentatge a l'aula. A més, és un aprenentatge per a tots, que redueix les barreres que conforta el no tenir una educació inclusiva. a més, facilita molt l’aprenentatge i dóna oportunitat de canviar el format d’aprenentatge als alumnes i així veure d'una altra forma el contingut i així es motiven més.
Per a més informació podeu consultar aquest enllaç: http://xtec.gencat.cat/ca/formacio/mesformacio/converses_pedagogiques/ i on es pot visualitzar la xerrada visualitzada en vídeo.
Per últim, m'agradaria dir que he escollit fer aquesta feina a través d'una eina digital com és un blog perquè a més de sentir-me més còmoda en aquesta eina ja la conec. Però per la raó principal que he escollit aquesta eina també ha sigut perquè tenia fa molts anys aquest blog abandonat i he vist una bona oportunitat per tornar-lo a obrir.
Gràcies per la vostra atenció,
Judith