Dimecres dia 6 de març
Aquest dia per primera vegada molts de nosaltres vam tenir per primer cop el currículum de primària a les nostres mans, però només tocava mirar-lo per sobre, per posar-nos en contacte amb ell i veure com estava compost, per tant, el primer que vam mirar va ser l'índex.
Per no perdre la costum també varam fer debats, anàvem parant i parlant cada vegada que llegíem una cossa interessant o que ens cridava l'atenció al currículum. En aquests debats cada un va dir la seva opinió, també acompanyat d'algunes experiències viscudes.
Alguns dels debats més destacats van:
Pel que fa a la meva opinió d'aquests temes són les següents:
- Tots i cada una de les persones del món hauria de
poder disfrutar de l'art de l'educació, malauradament a vegades això no és possible per causes econòmiques. En els països desenvolupats aquest problema no el solen tenir ja que l'estat ajuda als menys necessitats deixant-los estudiar sense pagar (o tot era així fins fa poc ja que amb els temps que vivim ara mateix fins i tot l'educació pública s'ha de pagar).
Per altra banda, els països subdesenvolupats no tenen aquesta sort i pocs nens poden rebre una educació mínima, ja que l'estat tampoc disposa de material econòmic suficient, però amb sort hi ha més d'una associació que disposa de voluntaris capaços d'impartir un ensenyament en països d'aquestes característiques.
- Un altre tema a tractar és si les persones amb discapacitat haurien de tenir o no educació. En la meva opinió sí crec que haurien de tenir educació ja que tothom hauria té dret a tenir-la.
Però hi ha diferents casos de discapacitat, i per tant el que sí seria discutible és si hauria d'anar a una escola especialitzada o una comú. Per exemple si la persona hi tingues que anar en cadira de rodes aquesta podria obtenir una educació en una escola normal. Al igual que una persona cega o sorda, aquests necessitarien una ajuda especial o un material a part dels alumnes però podrien convíure en escoles comuns.
També hi ha persones amb discapacitat mentals, com va dir un company ell va convíure amb un alumne amb sindrome de down, per tant, crec que depenent del grau de discapacitat el nen podria anar a una escola o altra. Penso que aquest nens i el sistema no haurien de veure com una marginació que aquests nens vagin a escoles diferents a la resta, sinó que ho haurien de veure com un tipus de ajuda per a ells, perquè així es relacionen també amb persones amb dificultats i també aprendrien d'una manera més adient per a ells.
- Aquest debat va sorgir a partir de explicar una anècdota que deia que els argentins i els italians parlen amb més facilitat en públic i això és degut a que des de petits en l'escola els acostumen a parlar en públic i fer exàmens orals.
Jo en batxillerat amb el professor de castellà feia un examen oral per trimestre, era només de 5-10 minuts en el que ell et preguntava una cosa del tema que ens anàvem a examinar la setmana vinent, i la tenies que explicar el millor que pugessis.
Crec que és una bona idea la de fer exàmens orals, n'estic segura que si en totes les assignatures haguèssim fet aquests tipus d'exàmens per cada tema que ens examinàvem ara mateix ens expressaríem millor i no ens seria tan difícil parlar en públic.
- I per últim, el tema de la religió a l'escola, penso sincerament que l'escola no és lloc per ensenyar la religió, i menys una en concret. Si vols aprendre religió te'n fora de l'escola.
Amb l'ensenyament de la religió catòlica a l'escola l'únic que fa es que hi hagi més creients d'aquesta religió i que els nens no pensin per si mateixos, ja que si els imparteixen aquesta religió des de petits pensaran que és l'única que hi haurà, no pensaran ni en la ciència, ni en altra religió. Penso que és un rentat de cervell el que fan moltes escoles i crec que vivim en un món el suficientment independent com per poder pensar cada un el que vulgui. Una cosa és que a partir d'una assignatura s'imparteixi un breu resum de totes les religions existents i on solen ser més creients. Amb aquest rebuig de la religió a l'escola no té res a veure amb les meves creences, no sóc atea, crec amb Déu, però no en la església, crec en el Destí i en la ciència.
Com a reflexió d'aquesta classe he de dir que ha servit a mi mateixa i a moltes de les persones per poder pensar en temes que mai m'havia plantejat, totes aquestes quatre reflexions que acabo de fer mai m'he les havia plantejat, i molt menys les havia discutit en altres persones, per descomptat, la més destacada ha sigut aquesta última ja que tothom té una manera diferent de veure-la i per tant fa que el debat s'allargui i sigui molt més interessant.
Alguns dels debats més destacats van:
- L'educació hauria de ser inclusiva
- Els alumnes amb discapacitat a classe
- La importància de tenir el do de parla i saber expressar-nos bé
- La religió a l'escola
Pel que fa a la meva opinió d'aquests temes són les següents:
- Tots i cada una de les persones del món hauria de poder disfrutar de l'art de l'educació, malauradament a vegades això no és possible per causes econòmiques. En els països desenvolupats aquest problema no el solen tenir ja que l'estat ajuda als menys necessitats deixant-los estudiar sense pagar (o tot era així fins fa poc ja que amb els temps que vivim ara mateix fins i tot l'educació pública s'ha de pagar).
Per altra banda, els països subdesenvolupats no tenen aquesta sort i pocs nens poden rebre una educació mínima, ja que l'estat tampoc disposa de material econòmic suficient, però amb sort hi ha més d'una associació que disposa de voluntaris capaços d'impartir un ensenyament en països d'aquestes característiques.
- Un altre tema a tractar és si les persones amb discapacitat haurien de tenir o no educació. En la meva opinió sí crec que haurien de tenir educació ja que tothom hauria té dret a tenir-la.
Però hi ha diferents casos de discapacitat, i per tant el que sí seria discutible és si hauria d'anar a una escola especialitzada o una comú. Per exemple si la persona hi tingues que anar en cadira de rodes aquesta podria obtenir una educació en una escola normal. Al igual que una persona cega o sorda, aquests necessitarien una ajuda especial o un material a part dels alumnes però podrien convíure en escoles comuns.
També hi ha persones amb discapacitat mentals, com va dir un company ell va convíure amb un alumne amb sindrome de down, per tant, crec que depenent del grau de discapacitat el nen podria anar a una escola o altra. Penso que aquest nens i el sistema no haurien de veure com una marginació que aquests nens vagin a escoles diferents a la resta, sinó que ho haurien de veure com un tipus de ajuda per a ells, perquè així es relacionen també amb persones amb dificultats i també aprendrien d'una manera més adient per a ells.
- Aquest debat va sorgir a partir de explicar una anècdota que deia que els argentins i els italians parlen amb més facilitat en públic i això és degut a que des de petits en l'escola els acostumen a parlar en públic i fer exàmens orals.
Jo en batxillerat amb el professor de castellà feia un examen oral per trimestre, era només de 5-10 minuts en el que ell et preguntava una cosa del tema que ens anàvem a examinar la setmana vinent, i la tenies que explicar el millor que pugessis.Crec que és una bona idea la de fer exàmens orals, n'estic segura que si en totes les assignatures haguèssim fet aquests tipus d'exàmens per cada tema que ens examinàvem ara mateix ens expressaríem millor i no ens seria tan difícil parlar en públic.
- I per últim, el tema de la religió a l'escola, penso sincerament que l'escola no és lloc per ensenyar la religió, i menys una en concret. Si vols aprendre religió te'n fora de l'escola.
Amb l'ensenyament de la religió catòlica a l'escola l'únic que fa es que hi hagi més creients d'aquesta religió i que els nens no pensin per si mateixos, ja que si els imparteixen aquesta religió des de petits pensaran que és l'única que hi haurà, no pensaran ni en la ciència, ni en altra religió. Penso que és un rentat de cervell el que fan moltes escoles i crec que vivim en un món el suficientment independent com per poder pensar cada un el que vulgui. Una cosa és que a partir d'una assignatura s'imparteixi un breu resum de totes les religions existents i on solen ser més creients. Amb aquest rebuig de la religió a l'escola no té res a veure amb les meves creences, no sóc atea, crec amb Déu, però no en la església, crec en el Destí i en la ciència.Com a reflexió d'aquesta classe he de dir que ha servit a mi mateixa i a moltes de les persones per poder pensar en temes que mai m'havia plantejat, totes aquestes quatre reflexions que acabo de fer mai m'he les havia plantejat, i molt menys les havia discutit en altres persones, per descomptat, la més destacada ha sigut aquesta última ja que tothom té una manera diferent de veure-la i per tant fa que el debat s'allargui i sigui molt més interessant.
Espero que os agradin les meves reflexions, podeu dir la vostra si voleu.
Fins un aviat!
No hay comentarios:
Publicar un comentario